He arribat a la conclusió que no cal entendre les lletres del Joan Miquel Oliver. Són surrealistes, i prou. No cal buscar metàfores a "Burman Flash, el cel d'agost, a sa parra hi veig es moix", o "volen bragues blanques dins el cel de març, dominen ses clorofil·les en es terrats."
Segur que el meu profe de traducció de francès veuria tot de metàfores lligades, anàfores (això és el màxim a què arribo), metonímies, sinècdoques, asíndetons i coses que sonen així com llatines i que serveixen al profe per dir-nos "lerdos" sense dir-nos-ho a la cara i donar-se-les de poeta. Però segur que ell encara entén menys que jo el Joan Miquel Oliver. Deu ser la diferència generacional.
3 comentaris:
M'encanta!!
Francament, i hi he reflexionat molt, m'indignen força les lletres d'aquest i de molts altres. I més quan se les donen d'intel·lectuals. Núria feliu. torna!
Estic veient el concert i m'he recordat d'aquest post. Hi ha gent que sap fer coses boniques, tot i que no tinguin sentit... disfrutem-ho!!!
Publica un comentari a l'entrada