Pixera

—Empixoempixoempixo!
Dius això mentre corres cap al lavabo, tot i que no fa ni deu minuts que ja hi has anat.
—…i només era això? —per les tres gotetes de líquid que han sortit del teu cos, que a sobre semblava que t'esquincessin les entranyes.

Unes quantes corredisses més tard decideixes passar aquest bonic matí —24 hores abans d'un examen per al qual ni t'has mirat encara els apunts— a la sala d'espera del CAP. Així que hi arribes dius a l'administrativa que si et pot atendre el metge d'urgències perquè et sembla que tens una infecció d'orina, per si et vol donar ja el potet i guanyar temps —previsora com sempre. No et dóna el potet i et diu que t'hauràs d'esperar una mica.
Dues hores exactes més tard, la doctora diu per fi el teu nom. Entres, li dius els símptomes i el primer que et diu és: —Ai, ho hauries d'haver dit en arribar perquè et donessin el potet!
Però deixa passar el teu descuit imperdonable i te'n dóna un. Surts de la consulta i totes les mirades i els pensaments es claven en tu: —Ja surt? Que ràpida!; —Però surt sense la jaqueta; —Què duu a la mà?; —Que bé, ja em toca a mi!
Acceleres el pas cap al lavabo i de tornada gairebé bats el rècord dels cent metres llisos, però això no evita que les mateixes mirades es fixin en el potet ple. Ara ja tothom sap per què has vingut al metge.
—Tens nitrits, leucòcits i (paraules inintel·ligibles).
Antibiòtic i a tornar a pixar en un potet dilluns que ve.