10 dies després d'haver fet una generosa aportació a l'economia del Sr. Ikea per renovar-me l'estudi i no haver clavat encara el prestatge ni la pissarra metàl·lica, vaig eixugar-me la suor freda que em provoca el trepant (àlias "taladro) només de pensar-hi i me'n vaig anar cap al meu paradís a la terra, la ferreteria Ustrell (tenen unes claus angleses com la meva cama) amb tot un reguitzell de cargols de mides i graus de rovell diferents i una L de suport de prestatge de mostra perquè m'aconsellessin sobre cargols, tacos i broques. Vaig sortir-ne amb dos cargols i una capsa de tacos del 6. Almenys això em va sortir bé de preu.
En tornar a casa em vaig passar una hora ben bona marcant a la paret diferents altures, punts per foradar i distàncies, fins que ja no podia ajornar més el moment fatídic i, trepant en mà, vaig ser capaç de fer 4 preciosos forats; profunds (en algun hi vaig haver de posar dos tacos), regulars, ben fets. Ni em vaig treure un ull ni vaig travessar la paret de banda a banda. I a sobre, el prestatge ha quedat recte i s'aguanta i tot! Què més puc demanar? Ah, sí, un descargolador d'aquests elèctrics, que m'ha quedat el canell textura puré.
I quin goig que em fa ara el despatx!
ABANS:
DESPRÉS:
DESPRÉS:
4 comentaris:
Hombre! això si que és una feina ben feta! felicitats per les parts que ens toquen!!realment has guanyat en espai, no? au! a currar!
Ja curro, ja!
He guanyat un munt d'espai i d'ordre. M'encanta!
Hehehehehe... tengui la taula i tengui els calaixos! Copiona!
Una abraçada
Ala! Doncs no era una combinació de les "establertes"; de fet són dues sèries diferents!
Publica un comentari a l'entrada