En Tom arriba al replà de casa seva, obre la porta —sense fer servir clau— i entra. Els llums ja estan encesos. [Si això fos una pel·li de por sí que necessitaria les claus per obrir, i com que les mans li tremolarien de nervis la clau no li entraria, i els llums de casa estarien apagats.]
No fa ni mig minut que ha aparcat el cotxe just davant de la porta de casa [no sap què és donar voltes per aparcar durant tres quarts] i no l'ha tancat amb clau.
Obre la nevera, agafa el tetrabrik de llet i en beu directament. Se'n va al llit despullat [no sap què són, els pijames]. Encén la tele i s'adorm.
Es desperta al matí, amb la tele fent neu [en aquell país no saben què són els concursos merdosos per omplir la programació nocturna]. Es dutxa, se'n va a la cuina i es prepara un superesmorzar: suc de taronja, ous, torrades, pastes, cereals… Només fa un glop de suc de taronja i marxa, sense tocar res més.
Engega el cotxe [que, miraculosament, malgrat no haver tancat amb clau, segueix al seu lloc i intacte] i se'n va a treballar.
En arribar, la secretària —que està penjadeta d'ell— li dóna una tassa de cafè i un dònut. Inexplicablement, no s'acaba el cafè ni hi suca el dònut.
2 comentaris:
YO CREO QUE VA A SER UN ÉXITO...!
Sí, porque todo es novedoso, no hay nada que suene a visto, verdad?
Publica un comentari a l'entrada