Passeges els dos gossos pel carrer i a la gent li vénen ganes de demostrar els seus dots de càlcul:
—Dos gossos —em diu cada dia una senyora en creuar-nos. No sé si m'ho diu per si jo no me n'he adonat o per mantenir la ment activa.
D'altres van més enllà i s'atreveixen a provar amb la retòrica:
—Dos gossos?
Com si no estiguessin segurs de la seva pròpia vista. A aquests la propera vegada els contestaré:
—No, dos no, quatre, però dos són invisibles i només els veig jo, i vostè n'acaba de trepitjar una caca (invisible).
3 comentaris:
jajajaja!
a mí me encanta cuando se agachan (es lo que tiene Panchita, que como no te agaches apenas la ves..) y a dos palmos de su cara le dicen "¿y tú cómo te llamas?"
como contestase se iban a cagar...
Como cuando les preguntan a ellos: "i tu què ets, nen o nena?". Si Armandu hablara diría "sóc transexual", seguro, porque ahora ya no es ni una cosa ni la otra!
Jo també tenia una gosseta cocker... durant una nit de rasca insuperable d'un turmentós passeig (per als dos), dues iaies acabaven de sortir del Can Punyetes de Gràcia, una mica alegres, i es van acostar cap a nosaltres. La pobra gossa que ensumava ràpid el terre buscant el moment de fer les seves coses per poder marxar cap a casa aviat, va detectar els dos subjectes mirant-la ben d'aprop, mig ajupides... Què maco el gosset... Que mossega? SÍ -vaig contestar irritat- quan ens emprenyen... Em vaig quedar amb les ganes d'afegir: ATACA!! ATACA!! però només li vaig fer l'ullet a la meva-gosseta-al-cel-cia
Publica un comentari a l'entrada