La magdalena: artesana, grossa, amb una crosta de sucre a la part de dalt.
El procés de menjada: primer, queixalada a la crosta de sucre. Tot seguit, treure'n la paperina i, amb les mans, dividir-la en dues meitats. Llavors se suca a la llet amb nesquik i es té la boca ja ben a la vora, per no perdre ni una gota de la llet que regalima de l'esponja magdalenítica.
El gran error: no haver comptat quantes magdalenes hi havia a la capsa (transparent). Que sigui un nombre senar em trenca els esquemes. Ara què faig amb la magdalena que sobra? Amb què la combino? Una galeta Maria al seu costat em sembla rebaixar les expectatives del berenar. Menjar-la sola em deixa a mig fer. Des de fa dos dies tinc la magdalena solitària dins la seva urna transparent, esperant una nova remesa de companyes o que la meva ment ordenadora tiri pel dret i deixi córrer les simetries.
Pobra magdalena solitària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada