Com qui no vol la cosa, he resolt un misteri de la humanitat. O de la Humanitat, amb majusculitis profunda, per fer-ho més gros.
He trobat la classificació definitiva dels éssers humans. Ni races, ni procedència, ni sexe, ni color de la caca. Els éssers humans ens dividim en dos grups, del tot irreconciliables: els que els agraden els poms daurats de les portes i els que no.
5 comentaris:
Aquesta sí que ha estat bona, Violeta! Jo sóc de les que no. Per si hi havia cap dubte.
Succa!
jajaajajaj!
toda la razón tienes, y una poca más (si cabe)!
yo sufro el pomo dorado de la entrada de mi casa cada dia, pero no puedo reprimir una mirada de desprecio cuando lo veo. cada dia. y no se me pasa...!
angly!
I de fet es podria seguir. Aquells a qui agraden els poms daurats són els que tenen sanefes cursis a les rajoles de la cuina i del lavabo, els que diuen "estil rústic" a una casa on s'han deixat elements originals, els que enrajolen el jardí perquè no embrutar la casa, els que posen nans amb fanalets al jardí enrajolat...
I els que ens agraden però ens deixen d'agradar quan es posen lletjos per culpa de la suor de les mans? Què? Eh? Casoc, eh?
* CASOC: és la paraula de seguretat que m'ha sortit.
Ca ets què, 4 colors?
(ja havia entès que això era la paraula de seguretat... els que no ens agraden els daurats ho tenim, això de ser més llestos que la resta...)
nismond!
Publica un comentari a l'entrada