L'aparador del forn d'Avinyonet, a la carretera, té poders: quan hi passo per davant amb el cotxe, una irresistible força m'hi fa girar el cap (cosa que puc fer perquè està gairebé a tocar d'un semàfor d'aquests que es posen vermells si vas a més de 50, i sempre hi ha algun capullot que fa que ho aconsegueix). L'explicació són els croissants gegants que hi estan exposats (només us diré que els venen a pes...).
Sempre penso que algun dia en compraré un i el regalaré. Ahir ho vaig voler fer, i ja s'havien acabat. M'intriga saber qui els deu comprar. Famílies nombroses? Menjadors escolars? Cantines de fàbriques?
Tot i això, a l'aparador encara seguien, ufans i cofois, els croissantots de mostra (a la foto no s'aprecia prou bé, però us asseguro que en fan com tres de normals), els secs, que vés a saber quan de temps fa que hi són. Si els suques a la llet segur que en xuclen tot un got i segueixen per la mà, el braç i tot el cos. Un croissant carnívor.
1 comentari:
Quina bona pensada i quina gana!!
Publica un comentari a l'entrada