dimecres, de juliol 29, 2009

És ben bé que les coses no passen perquè sí.

Ara ja sé per què la màquina de cosir se'm va cremar mentre cosia l'etiqueta d'uns pantalonets "made in myself".
Avui, gairebé un mes després, he muntat la màquina que em van deixar i he acabat l'obra inacabada. Quatre puntades, i etiqueta cosida. Després, quan anava a passar la goma dels pantalonets, m'he adonat que l'etiqueta no la deixava passar. L'he haguda de descosir del tot.
Màquina meva, estimada, no podries haver-me avisat sense tant de rebombori? No calia que t'immolessis per fer-me veure l'error. No cal prendre's les coses tant seriosament, que llavors prenem mal. Vols dir que per una etiqueta mal cosida era necessari que acabessis a la deixalleria (que és on et duré aviat, quan deixi de saber-me greu el teu destí i pesi més la feinada de treure't la pols)?