Em rebenta que no em responguin els missatges que demanen resposta i que no em diguin "jesús" o "salut" quan esternudo.
Em treu de polleguera que no m'escoltin quan parlo i que només s'escoltin a ells mateixos. Que la seva conversa es converteixi en monòleg perquè no deixen que hi fiquis cullerada. Que les poques vegades que parles tu no hi parin atenció i no ho sàpiguen dissimular. Que facin veure que estan amb tu quan en realitat estan amb si mateixos.
Que no tinguin sentit de l'humor. Que siguin uns maniàtics i estiguin de punyetes.
I que no llegeixin aquest bloc, perquè l'únic comentari que van fer en saber que l'escrivies és "vaya, ¿tú también con un blog?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada