Fum, fum, fum!

El que em va sortir ahir del cotxe. Però no del motor, com passa a les persones normals. No. Del tronc que uneix el volant amb el "quadre de comandaments" (ja sé que sembla que parli d'un avió, però com carai es diu això?).
Tornava de la UAB —últim examen aprovadíssim, postgrau acabat, iuju!— i conduïa per l'AP7 més contenta que un tonto amb un llapis (frase de mon pare) quan, de sobte, surt un nuvolet de fum que es va esvair tan ràpidament que em vaig pensar que era la pols —però no, que el cotxe està increïblement net per dins!— o la meva imaginació, fins que el segon nuvolet i la pudor de cremat em van fer acollonir i imaginar explosions, incendis, l'autopista tallada, el caos al trànsit de tot el país, la fi del món, i em vaig aturar al voral, vaig apagar el motor amb les mans tremolant, vaig sortir de pressa i corrents per la porta del copilot, em vaig apartar del cotxe i me'l vaig mirar des de dos metres de distància. Llavors vaig pensar: "Siguem racionals". I m'hi vaig acostar, vaig agafar l'armilla reflectant talla XXXXXXL de la guantera i em vaig tornar a distanciar del cotxe. Així de racional sóc.
I me'l mirava i no sabia què fer. I mirava els cotxes que venien esperant que algú s'aturés en veure la meva cara d'acolloniment, i em tornava a mirar el cotxe com si m'hagués de parlar (o explotar), i em mirava el mòbil (com si ell tot sol hagués de buscar el telèfon d'algun entès i marcar-lo) i em tornava a mirar el cotxe... Una mena d'estat de xoc fins que vaig decidir trucar al mecànic només perquè em digués si el cotxe havia d'explotar o si el podia agafar. Però el mecànic ja havia plegat. Vaig trucar a l'assegurança. Després del reguitzell d'instruccions ("Si vol una grua, marqui l'1 ARA, si vol assistència mèdica, marqui el 2 ARA..." Collons, quina por, això de l'ARA!) ho vaig deixar córrer, perquè vaig pensar que si els deia que només volia parlar amb un mecànic perquè em sortia fum del volant em prendrien per boja...
Així que vaig armar-me de valor i amb l'armilla i tot vaig tornar a entrar al cotxe, el vaig arrencar amb canguelo i vaig conduir amb els intermitents pel voral fins a casa.
Ara el duré al mecànic, que si ja em mira amb posat estrany de vegades, quan li expliqui l'última aventura fliparà...