Empat "bricolier"

Aquest matí, a l'hora de posar el pinso als gossos, el pany del lavabet on el tinc guardat s'ha fet malbé. El pom feia el joc, però la pestanyeta del pany no es movia. I la Leia brincava i anava d'un cantó a l'altre, com fa cada dia quan espera el pinso, i jo allà, barallant-me amb la porta. He pensat que a les pel·lis, els lladres sempre fan servir una targeta de crèdit per obrir els panys, així que ho he provat amb una targeta de la deixalleria de Barcelona, que ja no faig servir, però no li ha fet ni pessigolles. De fet, és que no es podia fer cap mena de joc! No sé com s'ho fan, els lladres... Potser és que els panys només cedeixen davant d'una Visa Or...
Quan he vist que la cosa s'allargaria, he repartit als gossos una bosseta de mostra de pinso que tenia en un altre lloc, i així m'han deixat tranquil·la per desmuntar el pany. Un quart després i amb dues claus allen, un tornavís d'estrella petit i el martell he aconseguit desmuntar la maneta, però la pestanya seguia a dins. He tornat a encaixar la maneta i l'he feta girar del tot al revés, fins que la pestanya s'ha enretirat una mica i he pogut obrir. Ara la porta està ajustada, sense poms però amb la pestanyeta amenaçadora a mig camí, perquè no l'he pogut desmuntar, i amb el pal que travessa la porta i uneix les dues manetes, que tampoc no he pogut treure.
Però, aprofitant que tenia la caixa d'eines a fora, he arreglat un llum de la meva habitació que feia mesos que no anava. Aquests portalàmpares mudernus, que no tenen cargols per apretar els fils de coure, es desconnecten per no res (va ser un dia que vaig passar un drap per la pantalla). Així que el saldo del dissabte al matí és d'un llum arreglat i una porta espatllada. Empat.