Missatge en una ampolla (o similar)

Ahir vam tenir berenar familiar a casa de ma mare per presentar la Martina a la part de la família que encara no la coneixia, i estant al menjador vam sentir un sorollet que venia del passadís. Mon germà va aixecar-se per mirar què era, i és que una mena de porteta molt petita (d'uns 15 per 10 cm) que hi ha al passadís per accedir a les claus de pas d'aigua i gas havia caigut. Fa anys que les frontisses es van trencar i quan fa una mica de corrent d'aire, la porteta cau. Des del passadís, el Llorenç va cridar la Vívian per ensenyar-li el "tresor" que des de petit tenia amagat en la mena de caixó que es fa entre la paret de casa i la del forat de l'ascensor. Hi té coses seves, però alguna de meva, i entre elles, una nota que vam escriure tots dos, en un paper doblegat moltes vegades i lligat amb un fil, en plan mapa dels pirates. A la nota (que no vaig llegir sencera, de vergonya que em feia) hi deia que jo, aquell dia, acabava de saber que entrava a Periodisme (la meva 1a opció de la Selectivitat) i que estaven a punt de començar els Jocs Olímpics (era l'any 92). Tot això amb una lletra que ara no reconec gens. A sota, el Llorenç, amb una lletra preciosa (ell tampoc no se la va reconèixer) deia que era molt feliç vivint allà i que esperava seguir sent-ho. Que profund per a un nano de 13 anys!
Llavors vaig recordar que jo n'havia posat més, de notetes, en els forats dels panys de les portes-vidriera del passadís. Tot això ho fèiem "per si algú ho troba d'aquí a 30 anys", perquè sabés qui havia viscut en aquella casa, una mica com la capseta de records que troba l'Amélie darrere una rajola desenganxada a casa seva (escena que m'encanta perquè m'és molt familiar). Vam buscar les altres notes i les vam trobar, i en totes hi havia una obssessió recurrent: posar els nostres noms complets, la data de naixement i el dia que érem.
Les vam tornar a plegar i deixar al seu lloc, "per si algú les troba d'aquí a 30 anys".