Fa dies que surto a les notícies: sóc part dels 300.000 (em sembla) aturats que ja no cobren la prestació. Ui, que trista estic. Que desesperada. Els pobres del Servei Català d'Ocupació ni s'ho imaginen.
I crec que aviat tornaré a sortir, quan donin els resultats d'una enquesta fugaç que m'han fet avui al peatge de Martorell. Mentre m'acostava a la cabina, un noi amb armilla reflectant, un patracol de papers i un boli m'ha preguntat/cridat: "De dónde vienes?" "Y adónde vas?".
Ja veus, les dues grans preguntes de la Humanitat, llençades a boca de canó en un lloc tan desangelat com un peatge. Ja voldrien Kant o Schopenhauer (com cony s'escriu?!) ser al seu lloc i sentir les respostes que tot filòsof ansia. És clar que potser "De Vilafranca" o "A l'Autònoma" no és el que esperarien sentir.
Que dic jo, ja de pas, que em podrien fer el carnet preferent de peatges. Si donessin punts com amb els avions ja m'hauria pagat un cotxe nou (o tres caixes d'ampolles de vi; per què carai Iberia només m'ofereix vi? Jo vull bitllets!). Que entre els viatges a Valls per fer les pràctiques, els de l'Autònoma i els de Barcelona m'està quedant cara de barrera de peatge. De ratlles vermelles i blanques. Demà em vestiré espressament per anar de conjunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada