Davant de casa hi ha una botiga russa (de fet és ucraïnesa però la pobra noia que la porta deu tenir un trauma patriòtic, perquè per a tothom és la botiga russa), i a la botiga russa hi ha un nen, fill de la traumatitzada, que es diu Daniel i que quan no està al col·legi sempre està jugant a la botiga o al carrer, ara que està tallat al trànsit. Deu tenir 4 o 5 anys i té una veuarra que se sent d'una hora lluny.
Quan arribo a casa i no el veig al carrer reso perquè no em vegi arribar, però com a bona agnòstica, mai no funciona i el Daniel sempre, sempre surt de la botiga just en el moment de veure'm entrar al carrer, i des dels 30 o 40 metres que ens separen ja em crida: "¿De dónde vieneeeees? ¿Y los peditos? (que vol dir los perritos)" i és clar, li he de contestar llavors perquè si m'espero a apropar-m'hi ja dispara una altra tongada de preguntes, així que tots els que en aquell moment passen pel carrer i tots els veïns s'assabenten d'on vaig i d'on vinc i si trec a passejar els gossos o si és que ara dormen o què.
Això sí, l'estilisme del Daniel deu ser el més original del cole. Segur que va a l'última moda ucraïnesa (sa mare, que deu ser més jove que jo, també déu n'hi do els pentinats que du), però aquí és com si s'hagués quedat encastat als anys 80, pobret. Ara que quan torni la moda vuitantera, que segur que passarà, triomfarà com la Cocacola.
1 comentari:
Doncs, perquè t'entestes a qualificar el pobre noi "traumatitzat" de mare "traumatitzada" com a RUS, precisament, al títol del teu article, i dues vegades anomenar la botiga russa quan saps que és UCRAÏNESA? Per contribuir al trauma? Noia, una mica de respecte, no? Ucraïna existeix, igual que l'idioma ucraïnès també existeix. Com el català, que no és ni castellà ni francès, i l'ucraïnès, que no és ni rus, ni bielorús, ni polonès, per exemple.
Publica un comentari a l'entrada