A prop de casa n'hi ha una de preciosa, antiga però restaurada fa pocs anys. És una casa que fa cantonada i per tant rep sol per dos carrers i pel jardí, que continua per una de les bandes. Van conservar la sanefa de rajoles dibuixades de la façana, les formes de les finestres, hi van posar persianes de fusta... però les tenen sempre tancades. Amb la quantitat de sol que tenen, i tota la casa tancada i barrada. Només tenen alçada una de les dues persianes que donen al jardí, cosa que veus si te'n vas a l'altra vorera i t'allunyes una mica de la casa.
El jardí només el veus si fas el tafaner per alguna escletxa que deixi lliure el bruc que van posar per tapar les reixes, i és un jardí on només hi ha un arbre molt gran (que ja hi era de sempre) i tot de gespa. Massa "mira'm i no em toquis" i massa tancamenta.
No ho puc entendre. Això del jardí, ja s'ho faran, però el sol... Jo el necessito tant que de vegades penso que dec tenir adn vegetal i que faig la fotosíntesi, perquè surto a buscar el sol com les plantes del pati, que s'estiragassen per arribar a la part de dalt de la paret, l'únic lloc on peta el sol.
Aquests dies preprimaverals, quan surto a passejar els gossos passo espressament pel sol i em dedico a mirar i a envejar totes les cases i les terrasses que el reben de ple. I moltes estan tancades i barrades; persianes avall, porticons tancats. Quin desaprofitament!
Regaleu-me la casa, que en trauré més partit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada