Suposo que és qüestió de l'edat i que molts amics i família que m'envolten ja estan encriaturats o en camí, però des de fa un temps que ja tinc "els noms".
Fa riure això que ens doni per pensar els noms que posaríem als nostres fills si mai en tenim, però ves, és una cosa més estesa del que em pensava.
Ahir ens els vam dir amb una amiga, totes dues sense parella ni previsions de tenir criatures demà passat, però mira, et fa gràcia pensar-ho.
I no sé si és una casualitat d'aquelles rebuscades, però ahir em va trucar per error (coincidència de noms) un noi amb qui vaig estar fa temps i vam aprofitar per xerrar; té una nena de 5 mesos que es diu el mateix nom que jo tinc "reservat" per a una futura filla!!! Que fort! I no és un nom gens habitual!
Sí home, el diré aquí, perquè me'l prengueu i d'aquí a uns anys les guarderies n'estiguin plenes!
Ha!
2 comentaris:
Ale! No ens deixis així!! Envia'm un email i digues-me'l a mi, que no pinta que hagi de parir pròximament tampoc!
Hahaha! Jo també els tinc pensats, ho confesso; el que passa és que no coincideixo amb qui he de coincidir...
Jo sé una història semblant: el meu sogre i la seva exdona van posar (i sense dir-s'ho!) el mateix nom a les filles respectives que van tenir amb la seva parella de després (Júlia). Ho trobo molt curiós!!
PS: Jo també vull saber el nom! :)
Publica un comentari a l'entrada