dilluns, de març 16, 2009

"Chochito"

És el que m'ha dit a les 8 del matí, quan he passat per davant seu corrent, un paio amb aspecte d'anar a treballar: net i polit, ben vestit... Com pot ser que a aquestes hores la gent ja tingui encesa la maquinària de dir obscenitats? A més, ho ha dit amb veu cassallera que suposo que ha hagut d'impostar, perquè dir "chochito" amb la mateixa veu que demanes una barra de quart al forn no té el mateix efecte.
Com que sóc lenta de reacció he fet com si no el sentís, i de fet tampoc no valia la pena donar-li voltes. Però és que mira que em fa fàstic, que em diguin això!
Una es fa el propòsit de tornar a córrer després de tres mesos i el primer que sent és "chochito"...

2 comentaris:

Martadoes ha dit...

Ohhh, és el mateix que em van dir a mi una vegada! Qualsevol altre es pot capejar, però aquest sona realment desagradable!

Josep M Comajuncosas ha dit...

Si és que tots esperem que hi hagi un mínim de formes en la convivència diària encara que estem envoltats d'energúmens, d'hispans sense modals ni formes, xulos masclistes prepotents i fatxendes que a casa es desfoguen amb la muller. Però potser és millor que no se n'amaguen, de com són. Perquè hi són, i a certa edat ja no hi ha modals a ensenyar, sols es pot esperar que una generació millor els reemplaci. I no anem a millor.