Sensibilitat cotxil

El cotxitu ha tornat a passar la itv, amb la humilitat d'un cotxe que sap que no és un supercotxe, que els anys li comencen a pesar però que procura mantenir-se en forma.
Per això li va fer mal quan va sentir que l'itevero que li acabava de mirar les suspensions i els frens li deia a l'altre itevero "aquest està a menys cinc", fent un èmfasi que no havia fet amb el cotxe del davant.
El cotxitu havia entrat feia mitja hora a la primera prova d'aquesta cosa tan inhumana i descarnada com és valorar si serveixes o estàs per llençar. Aquella prova va consistir en posar-li un pal pel tub d'escapament (l'equivalent cotxil de posar un pal pel cul humà) i fer-li encendre i apagar tots els llums, fer anar els netejavidres i la botzina. Quin desplegament de virtuts! Tot al seu lloc, malgrat els indicis de rebel·lió dels últims mesos, en què li agafaven rampells d'encendre les llargues per si sol. Potser sí que va voler manifestar, però, el seu desgrat per la humiliació anual d'aquesta prova, i ho va mostrar fonent un llum del darrere. Però no va anar més enllà.
L'Astrita va entendre que s'hi jugava força i es va comportar. Així, va llençar bones vibracions als iteveros per estalviar-se que li comprovessin els cinturons de seguretat, cosa que hauria fet evident que el del conductor no va gaire fi i es deixa anar tot sol. L'any passat, que anaven tots bé, sí que els hi havien mirat.
També va aconseguir fer passar desapercebudes les senyals que llança fent pampalluguejar l'indicador de bateria del quadre de control i que fa que, quan estan enceses, les llums curtes i llargues també pampalluguegin, com si tingués una ànima discotequera.
El diagnòstic final va ser "apte amb defectes lleus". Quina poca sensibilitat! Segur que als iteveros no els agradaria que els valoressin així!
301.000 quilòmetres de vida perquè et diguin això!