Hi ha gent que no capta la comunicació corporal.
Tot passejant la Leia he anat a parar a un parc amb altres gossos i els corresponents amos, que eren mestresses. Com no, ens hem explicat quantes vegades treiem el gos, on dorm, com menja... La típica conversa canina.
Després de mitja hora de rotllo hem intentat marxar dues de les que érem allà però una tercera ens mantenia segrestades amb unes anècdotes que ja ens havia explicat.
L'altra noia no sé com s'ho ha fet, però ha desaparegut, i jo m'he quedat allà, amb la Leia ja lligada (que significa "estic marxant, ho veus?") i caminant cap al carrer (cosa que vol dir "talla el rotllo perquè foto el camp"), però ella, en lloc d'acomiadar-se, m'anava seguint i fotent el rotllo, amb la mirada perduda.
La veritat és que feia una mica de por i al final l'he deixada amb la paraula a la boca perquè després de dir-li que marxava dues vegades seguia explicant-me que el gat es va pixar al llit del gos i des de llavors el gos no hi ha volgut tornar a dormir (normal, jo tampoc no voldria).
Per un moment he pensat que no em seguís fins a casa tornant-me a explicar que el gos també es pixa als DVD de son germà (el de la mestressa).
1 comentari:
I entre la gent que passeja gossos és molt comú. Com si el fet d'estar a una plaça mentre el gos trisca al seu aire volgués dir que una està avorrida sense parlar amb algú. Ves quina cosa?
Publica un comentari a l'entrada