dimarts, de desembre 16, 2008

La princesa impermeable


Avui la Leia ha estrenat l'impermeable que la iaia (ma mare) li va fer.
D'acord, necessita uns retocs i ella no fa cara precisament d'emoció, però almenys ha fet el fet i no l'he haguda d'eixugar de dalt a baix després de passejar sota la pluja.
Sembla un xorisset embolicat, oi?
El plàstic ha sortit del vestit de pluja que ens van donar al fòrum, que durant anys em va fer molt de servei per anar amb moto i ara té una segona (o tercera) vida. El reciclatge al poder!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Què creus que pensa realment? I això que aquesta vestimenta és útil i discreta.

Però... i aquells animalons que són arrossegats pel passeig de Gràcia de Barcelona amb cursis gorrets i pitjors escalfapanxes a quadres escocesos?
Què farien cap als seus amos si tinguessin el poder del pensament i la destresa suficient per mantenir una destral a la mà?

Nota: crec que la paraula "Slaties" es la segona vegada que em surt.

Martadoes ha dit...

JO EN VULL UN PEL NANO!!!!

perchly

La Violeta ha dit...

4colors, espero que la Leia entengui que és pel seu bé (fa uns dies després de tornar xopa de la pluja es va posar a tremolar, a casa, i això no pot ser!). Però els gossets amb samarretes que diu "Sexy dog", pobres, es deuen sentir humiliats! Aquí a Vilafranca, ja veus tu, van muntar l'any passat una botiga plena de vestidets cursis per a gossos. Fa un mes que han tancat. Evidentment!

Ana Ce Zeta ha dit...

un vecino del barrio, después de verme pasear con Pancha, no paraba de decirme que él tenía a su Gordo, de la misma raza, y que lo traería un dia para que se conociesen, a ver si los podíamos cruzar.
Yo, que soy de la teoría de "polvo que no echas, polvo que pierdes", pensé que igual a la Pancha le gustaría conocer a un congéner en el sentido bíblico.
Llegó el dia... y nos encontramos al primo de zumosol de Panchita, musculoso, atractivo... y vestido con una micro camiseta imperio de winnie the pooh...
Panchita, que yo creo que no sabía qué raza de perros tienen el lomo de algodón y a osos, optó por perseguirlo y darle cariñosos y enérgicos cabezazos por toda la plaza.
Se ve que no le resultó un sexi-dog, y me la tuve que llevar pidiendo disculpas...

La Violeta ha dit...

Jo, Lanita, ayer te contesté y resulta que no se grabó. Decía que a Pancha semejante perro metrosexual debió de parecerle lo menos atractivo del mundo. Sería como para nosotras un tío depilado de arriba abajo, con camiseta imperio y con mechas! (espero no tener que tragarme estas palabras jamás!)
emisil! Debe ser un misil electrónico.