Com el torró

Avui "torno a casa per Nadal", com el del torró, que ja es deu haver gastat un dineral en viatges, perquè mira que fa anys que torna a casa per Nadal!
Em fa il·lusió perquè amb ma mare tenim una mena de tradició establerta: anem a comprar polvorons a la botiga Caelum, on venen productes de rebosteria i torrons elaborats per monges de clausura i també hi tenen granja de berenars. El pis d'abaix és espectacular, són uns antics banys jueus i ho tenen molt maco, amb espelmetes.
Així que fem la compra de polvorons, una barra de torró i les "yemas" que no puc evitar de comprar i que me les foto totes jo durant l'any (no us penseu que me les foto el mateix dia), i després ens refem amb un suís i una ensaïmada.
Tornem a casa caminant veient l'ambientillo febril de les últimes compres i apa, a descansar. A casa no hem fet mai sopar especial, la nit de Nadal.
I al dinar del 25 aquest any serem una gernació: 5 i mig! És que cada any érem 4 (l'àvia, la mare, mon germà i jo), però aquest any s'afegeixen la Vívian i la Martina, que encara no està en cos però sí en panxa! I la Leia, és clar.
M'agradaria ser una família més gran perquè penso que el Nadal s'ha de celebrar així, amb una gentada a la taula i escàndol i xerinola, però ves, si no procreem, és el que hi ha.
Apa, que vagi de gust!