Avui la Unió Europea votarà la directiva de les 65 hores setmanals de treball. QUE S'HAN BEGUT L'ENTENIMENT???!!!
Quan treballava en cinema els contractes eren de 55 hores setmanals, perfectament legals. En realitat eren 55 més una hora diària per dinar, és a dir, 60 hores, i els de producció sempre arribàvem abans i plegàvem més tard, és a dir que n'havíem fet 65 i més un munt de vegades.
Durant aquells dos o tres mesos la vida se'm reduïa a llevar-me negre nit, dutxar-me, agafar la moto, estar-me no sé quantes hores rodant, recollir, tornar a casa i decidir si sopava o me n'anava a dormir per aprofitar el temps. Sovint em trobava que les suposades 8 hores que necessitem per dormir eren les que em quedaven des que posava el peu a casa fins que m'havia de llevar, així que la tria entre el sopar i el dormir estava clara. És clar, m'aprimava amb cada pel·li!
A quina llumenera se li ha acudit que això sigui el més normal per a treballar?
Què coi els passa als polítics, que sembla que no pensen, senzillament? Si pensessin és obvi que no se'ls hauria acudit una mesura que es carregarà la natalitat, la salut física i mental, l'alegria de la gent i el comerç, perquè amb 65 hores ja em diràs quan tens temps per anar al súper (jo no en tenia).
*Actualització: Ai, ja estic més tranquil·la. Es veu que algun dels parlamentaris o el que siguin s'havia guardat l'enteniment per a fer el ressopó i encara l'ha pogut aprofitar per votar NO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada