Notes de Vilafranca III

Al costat de la plaça de la verdura hi ha el súper "Paco".
És un lloc estret, atapeït de prestatges de mecano mal pintats de blanc, que també estan atapeïts de productes; amb els cartellets dels preus escrits a mà i enganxats al prestatge amb cel·lo (no saps mai si el preu correspon al que hi ha a dalt o a baix). Hi ha dos o tres passadissos laberíntics que fan una mica de sensació claustrofòbica.
És un lloc angost (em pensava que aquesta paraula no existia, en català), estret i fondo, i una mica fosc.
Al súper Paco hi venen de tot, i molta varietat, i curiosament és més barat que algun hipermercat dels afores. Però com que és un lloc desagraït, la gent el coneix pel malnom del "Paco brut". És d'aquells que, miran-te'l des del carrer, no hi entraries.

Els dissabtes, el Paco brut està ple de gent, perquè és l'únic súper en tot el centre de Vilafranca.
Només hi ha una caixa (on de vegades despatxa un home que fa una pudor de suor que inunda tota la botiga) i pots fer ben bé deu minuts o més de cua.
Un dia que estava "a tope" vaig ser testimoni d'una situació força incòmoda. Al client que en aquells moments pagava li va sonar el mòbil i va dir, davant de la caixera: -Estic al Paco brut-.
A la dona li va sentar com un tiro, perquè, és clar, si en diuen brut no és per un acte de creació literària... És més aviat realisme pur i dur del carrer.
A la foto es veu que el cartell està fet amb lletres d'aquelles que s'enganxen, Letraset. Jo, quan veig un rètol així, ja desconfio. Però al Paco li vaig voler donar una oportunitat i hi segueixo anant, tapant-me el nas quan passo pel costat (molt al costat, que els passadissos són estrets) de l'home suat.