As-cen-soooor!

Últimament, sempre que vaig a Barcelona, a casa ma mare, almenys un dels dies que hi sóc l'ascensor no funciona.
És molt antic, d'aquells de caixa de fusta i vidre, que veus què hi ha a fora (l'escala) i que pots saludar els veïns que s'esperen al replà o que baixen a peu.
Quan era petita, l'ascensor només era de pujada. No és pugés a un pis i no en baixés mai més de la vida, sinó que només es podia fer servir per pujar, i baixàvem a peu. A cada replà hi havia un botó per enviar-lo avall, i a dins de l'ascensor hi havia una botonera preciosa de llautó (que la portera netejava fervorosament amb aquell producte que feia relluir els daurats... el Netol! ara m'ha sortit).
Baixàvem a peu i pujàvem amb l'ascensor, i cap problema. S'espatllava poc perquè tenia la meitat d'ús que ara, i tot i això, com que vivíem en un 5è (que és un 6è), quan no funcionava ens en recordàvem molt.
Fa força anys van "modernitzar-lo", li van canviar el motor i el van convertir en ascensor de pujada i de baixada. Van canviar la botonera preciosa per una d'absolutament anodina, amb els números del pis dins de botons de metacril·lat, que no van gens amb la decoració de fusta. I des de llavors, s'espatlla molt, cada vegada més.
L'últim any està sent d'avaria cada quinze dies, diria jo. Vénen els tècnics d'urgència, treuen el veí que s'ha quedat a dins (la majoria de vegades), l'arreglen i marxen. I al cap de dues hores torna a estar espatllat.
La setmana passada li van fer una repassada a fons i el van tenir aturat tres dies sencers. Dissabte, dos dies després d'haver acabat la reparació, un veí s'hi va quedar tancat i el tècnic d'urgència que el va treure no el va poder arreglar.
No m'estranyaria que a la propera avaria, la propietària de l'edifici el farà canviar per un ascensor modern horrible.