M'he llevat d'hora (més aviat m'ha fet llevar la Leia, que quan es desperta em ve al llit, s'hi recolza amb les potes del davant i em passa una mà per la cara. Em tapo tot el cap amb el llençol i se'n va, però torna al cap de dos minuts, així que al final aconsegueix el que volia). Hem anat a passejar per un camí de vinyes, on només hi havia uns ornitòlegs (suposo) amb una mena de mitja tenda de campanya per amagar-se i una xarxa estesa a terra.
Després he anat al mercat (a Vilafranca, el dissabte és el dia gran del mercat, està repartit per tot el centre de la vila. És el que els barcelonins en diem "mercadillo", tot i que a part de les calces de iaia també hi venen fruita i verdura).
Dinar a casa, llar de foc,
tele i sofà fins a quarts de set, amb la Leia dormint tranquil·leta (molt important, si no, aquest pla és impossible).
Berenar (galetes amb nocilla (ecològica, això sí) i llet amb nesquik!), passeig amb la Leia i ara aquí estic, traspassant coses de l'ordinador caca a l'ordinador guai escoltant Antònia Font versió simfònica ("t'estim i jo volia fer un reggae, t'estim crec que això és més un vals...")
Avui tinc el dia cursi, a més (si arribo a tenir un vestit rosa amb puntetes segur que me l'hagués posat) o sigui que aquesta nit em sembla que em posaré una pel·li d'aquestes romanticones made in Hollywood amb final feliç i aniré a dormir encantada de la vida.
Quin dia més fantàstic!
4 comentaris:
Hooola Violeta, sóc la Paula. Ens vam conéixer un dia a Bcn a la pelu, jo anava amb la Mire Porta... avui xefardejant el blog de la Meritxell he arribat a tu! No m'he pogut resistir d'escriure't, t'explico... Sóc a Equador (sí, sí, per feina durant 6 mesos), passant un diumenge tranquil,solitari, escoltant el reagge d'Antonia Font (redunden aquestes paraules, damunt tot lo que hem fornicat...) i amb l'únic plan per aquest vespre que veure una peli de la fantástica Julia Roberts...aix, la felicitat.
Et seguiré!
fins aviat,
Paula
Ostres, així que la Paula de qui parlava la Meritxell ets tu! Doncs també l'he mirat, el teu bloc! Que petit és el món! Al final vaig veure Amélie, per retrobar-me amb la felicitat absoluta.
També t'aniré seguint, que Equadoreigis molt bé!
Ostres, així que la Paula de qui parlava la Meritxell ets tu! Doncs també l'he mirat, el teu bloc! Que petit és el món! Al final vaig veure Amélie, per retrobar-me amb la felicitat absoluta.
També t'aniré seguint, que Equadoreigis molt bé!
Puc confesar que tot el que has explicat m'ha fet enveja? Fins i tot m'he sentit bé llegint-ho. Senzill i perfecte!
Publica un comentari a l'entrada