Embolica que fa Tort

Divendres 5 de setembre, 23h i escaig, cruïlla de Còrsega amb Diagonal i Pg. de Gràcia:

Jo: -...doncs ma mare viu aquí, una mica més amunt, és on em quedo a dormir quan vinc a Barcelona.

Operador de càmera que fa 3 anys que conec: -ta mare com es diu? A què es dedica? Ara et diré una cosa molt rara: jo t'he fet de cangur, a tu.

Jo (amb care d'al·lucinada, i lligant caps en dècimes de segon): -Que ets fill de la Conxa?

Operador (Jordi Tort): -Sóc fill de la Conxa.

Tatxaaaaaaan!

Resulta que el Jordi Tort, a qui jo no recordava de petita, és germà del Xavier Tort, que sí que el recordo i que anava al meu col·le.
La Conxa era venedora dels dibuixos de l'estudi de ma mare i vivien a la plaça Alfons el Savi. Jo havia anat alguna vegada a jugar a casa d'ells, i en recordo concretament el Tragabolas, aquell joc amb un taulell que tenia quatre hipopòtams amb una boca enorme que accionaves amb una palanca perquè s'empassés quantes més boles millors.
El Jordi té 9 anys més que jo, així que havia vingut a fer els seus primers cangurs a casa. El Xavier en té 4 més que jo, però com que anàvem al mateix col·le coincidíem més.
I com a carambola, resulta que els cangurs que jo sí que recordo, els quatre germans Calavera (sí, és de debò), són cosins segons dels Tort i és a través d'ells que van venir a casa. L'Anna Calavera, la que més sovint venia, era ja en aquella època nòvia del Víctor Amela, de La Vanguardia, amb qui es va casar anys més tard (això era per donar un toc xafarderil a la cosa).

Quines coses...