Avui no sé què dir, però fa dies que no actualitzo, així que pensaré què he fet avui
(de moment, ja he dit "avui" dos cops en una línia):
-m'he llevat a les 7'30h. Un quart després ja estava vestida de footinguera amb cara de son. He anat a córrer amb la Leia, que per segon dia no ha fet caca. Ha passat de la diarrea "catarates del Niàgara" a la sequera absoluta.
-he arribat a casa, m'he fet un suc de pastanaga i poma (deliciós, gran descobriment per quan no és època de taronges); m'he dutxat, m'he vestit i he esmorzat. Li he donat l'arròs amb pollastre bullit i ou dur i iogurt a la Leia (amb un menjar de règim així, jo també vull ser gos).
-he corregut per agafar el tren de les 9'19h. Sí, avui és divendres, i en teoria els divendres no treballo, però aquest primer divendres que estic a la feina m'ha tocat anar a gravar un vídeo.
-he arribat a Barcelona 10 minuts més tard del que tocava (estimada Renfe...), m'he trobat amb el càmera i el guionista, i ens hem posat a fer tests a la gent del carrer durant tres horetes (13 persones més o menys normals, 2 frikis de mucho cuidado i la meva amiga Gemma, que ha pagat el preu de passar pel lloc equivocat en el moment equivocat: merci guapa!).
-he anat a agafar el tren. Eren les 14:55h i a la pantalla estava anunciat el tren de Vilafranca de les 14:50h. "Que bé!", he pensat, "va cinc minuts endarrerit i així el puc agafar sense esperar el següent!"... Il.lusa de mi! El tren ha vingut a les 15'10h, ens han tingut dins del tren aturat a l'estació i com sardines en llauna 25 minuts. I després de L'Hospitalet, el consabut "pas de tortuga" característic dels trens d'aquest país. He aconseguit asseure'm després de Sant Feliu (25 min. dreta aturats + 15 min. de trajecte de peu= 40 min. de peu, i encara faltava el gruix del viatge, això sí, asseguda).
-he arribat a casa a les 16'40h, i he dinat, sí senyor. No és qüestió de saltar-se àpats, que vés a saber quan s'acabarà el món.
(finalment la Leia aquesta tarda ha fet una caca semiconsistent. Algo es algo).
3 comentaris:
vaya, que la Leia está que no caga!
(pido mil disculpas por el chiste fácil... pero si no lo digo reviento!).
¿pero qué os pasa a los catalanes con los trenes? qé barbaridad!!
Lo de los trenes "hay que vivirlo para creerlo". Yo no era usuaria de Renfe asidua hasta hace muy poco, y de verdad que es dramático. Y eso que se supone que lo gordo pasó en otoño pasado, cuando cortaron algunas líneas por las obras del Ave. Ahora todo funciona con normalidad... con la normalidad de Renfe, que sería motivo de despido en cualquiera de nosotros si trabajáramos igual.
La Leia ha hecho otra caquita hoy, pero está lejos de ser ella todavía...
Ai, Diós mío. Ja no tornaré a passar mai més per la Porta Ferrissa, per por de tornar-me a trobar en una emboscada amb la Violeta amb càmera i micro. El meu prestigi com a directora de biblioteca quedarà totalment pel terra després dels meus 15 segons de fama al programa del Buenafuente, responent preguntes a cual peor...
Això sí, vaig riure mogollón. Em va alegrar el dia de merd-- que tenia.
De res, mona!!
Publica un comentari a l'entrada