Volia escriure alguna cosa sobre que "els camins de la Renfe són inescrutables" (perquè mai no saps a quina hora arribaràs a on), i m'he quedat aturada amb l'inescrutable. D'on ve? D'escrot? Paraula lletja on les hagi (a on?).
Quan fan els escrutinis de les eleccions sempre em sona com si estiguessin tocant els collons a algú (que segur que ho fan, almenys figuradament).
Com pot ser que el fet de comptar uns vots i la paraula que al.ludeix al misteri d'un déu vinguin de l'escrot? Algú va pensar: això és així perquè em surt dels collons! I així es va quedar.
Així que, per lògica, els camins de la Renfe són els que a ells els surten dels collons. I els vots, també, perquè encara que uns sumin més que uns altres al final surt el senyor d'Hondt i tot queda com a ell li surt dels collons. De l'escrot, perdó. Hem de ser elegants i fins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada