Avui he anat a veure el Toni Mestres, que algú recordarà com a home del temps de la tele fa anys, i que ara fa el Quèquicom al Canal 33, un programa de ciència força didàctic.
Fa uns mesos van emetre un reportatge de casa seva, a Vilafranca, dissenyada de manera "sostenible": s'aprofita tota l'aigua de pluja per a ús de boca, emmagatzemant-la i tractant-la; hi ha plaques solars d'aigua calenta i de generació d'electricitat; hi ha vàters secs, que no utilitzen l'aigua i envien els residus a un compostador soterrat que genera adob per al jardí... La casa no està connectada a la claveguera ni a la xarxa municipal d'aigua i és tot un exemple de com es poden fer de diferents i ambientalment responsables les coses (i les cases).
Hi he anat perquè m'interessa fer algunes d'aquestes instal.lacions a la nostra futura casa (ja aniré informant), però m'ha servit per aprendre i entendre moltes coses que desconeixia, i per valorar què em surt a compte fer i què no.
Em conformo amb aprofitar l'aigua de pluja i les aigües grises, amb escalfar l'aigua amb plaques solars i amb regar amb l'aigua del pou. La resta és molt interessant però molt car, avui en dia és més una qüestió de principis que no pas d'estalvi econòmic (només s'amortitza al cap de força anys); i a més requereix tenir molt de terreny per a dipòsits soterrats, espai per als elements de tractament...
I a sobre l'estat subvenciona ben poc tots aquests temes. Com pot ser que siguem un dels països europeus amb més insolació i que sigui encara tan car i complicat fer instal.lacions solars? Per no parlar de l'aprofitament de l'aigua en un país on passem força cicles de sequera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada