M'encanta viure aquí, al Penedès, perquè té una càrrega rural que no pot dissimular per molt que de vegades Vilafranca tingui ínfules de gran ciutat (cosa normal, d'altra banda, perquè cadascú lluita per millorar el que té).
A dos minuts en cotxe estàs en una carretera envoltada de vinyes i vas a pas lent perquè dus un tractor al davant; pertot arreu hi ha concessionàries de tractors i maquinària agrícola i les botigues d'animals i els veterinaris no es restringeixen a gats i gossos: a les publicacions gratuïtes hi anuncien el telèfon d'urgències de veterinaris equins; el preu del pinso d'aviram; ofertes de galliners...
Avui he anat a veure una altra casa (que ha resultat un fiasco) i de tornada he anat a fer un tomb en cotxe per La Granada, per conèixer més bé el poble, i efectivament, un carrer per darrere de la casa que ara mateix tenim al "Top 1", ja hi ha una vinya.
Amb l'estiu i la propera verema l'ambient de la comarca es centralitza en el raïm i el vi i se senten olors relacionades amb el camp dia i nit: els fems, els sulfats...
Espero que la comarca no perdi mai aquesta essència, per molts aves que la travessin i moltes autopistes i eixos nous que volen fer.
1 comentari:
Ja està bé de fer-nos enveja! Que si m'estan sortint uns tomàquets boníssims, que si passejar per les vinyes, que si casetes enmig del poble,...!
Aiiii ;-)
Publica un comentari a l'entrada