El mosquit dels collons

Permeteu-me que comenci així, però és que m'he passat mitja nit sense dormir per culpa d'ell.
Avui m'ha tocat la xina a mi. M'he despertat amb la clàssica trompeteta que devien ser les 4 o les 5 i des de llavors hem jugat a l'estúpid joc de "jo em tapo sencera amb el llençol i tu em deixes estar", però ni el mosquit ha marxat ni m'ha servit de res tapar-me, perquè primer que tenia calor, i després que m'agobia molt tapar-me el cap. Començo a pensar si em quedaré sense aire o vés a saber què (deu ser un trauma d'una vida anterior) i als cinc minuts torno a treure el cap, moment en què el mosquit, que deu estar fent guàrdia, torna a fer sonar la trompeteta.
Una de les vegades que m'he tapat d'una revolada l'he atrapat sota el llençol, amb mi, i m'he hagut de destapar corrents.
Una nit ben entretinguda. Mentre estava sota el llençol em cagava en mi mateixa per haver deixat l'aigua de pluja que es va acumular a les piques velles del pati, amb la romàntica idea de posar-hi plantes aquàtiques, i que m'imaginava ben plenes de larves de mosquits confabulant-se per atacar-me.
Al matí he corregut a comprar recanvis per als dos aparells antimosquits que tinc. Recordo que l'any passat en vaig llençar un perquè no trobava el recanvi i em van dir que l'havien deixat de fer (gran estratègia de màrketing perquè cada any compris l'aparell nou). Doncs bé, avui no he trobat recanvi per l'aparell nou de l'any passat i en canvi sí que n'hi havia del que vaig llençar. Sort que n'he trobat de l'altre.
També he liquidat ben ràpid el jardí aquàtic. Això de l'aprofitament casolà de l'aigua de pluja deu estar molt bé si ets l'amo de Fogo i Bloom junts.