Aquestes són les meves primeres Kickers, que jo recordi. Em sembla que sóc de les poques que ha sobreviscut a la infantesa sense les típiques botes estil Frankenstein (reconeguem-ho d'una vegada) que duien tots els nens de la nostra generació.
Demà és el meu sant, i com que l'aniversari es dilueix entre Nadal i Reis, aprofito això que diuen que els catalans celebrem més els sants i reclamo la importància del meu. I per un cop, l'Església ho va fer bé i van posar Santa Violeta quan ja comença a fer bon temps i ve de gust canviar el vestuari, així que gairebé cada any cau alguna peça de roba estiuenca o unes sandàlies, com aquest any (val a dir que l'any passat ja m'agradaven però me'n vaig estar, i fa un mes les vaig tornar a veure i vaig aprofitar una passejada amb ma mare per dir subtilment com m'agradaven... la resta va anar sola). Això d'anar amb els diners comptats i no poder-me permetre "capritxos" m'ha ensenyat a triar molt el que realment necessito o vull, i a assaborir aquests regals molt més que abans.
Si el Rouco Varela em sentís... Una agnòstica com jo, que va sense batejar pel món, i que s'atreveix a reclamar el dret de santa com una missaire qualsevulla!
1 comentari:
MOLTES FELICITATS!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada