dilluns, d’abril 21, 2008

Post-Formentera (un post sobre Formentera)

És curiós, però no tinc gaire coses originals per explicar sobre aquestes minivacances. Tot ha estat tranquil.litat, pau i bon rotllo.
Formentera la conec de fa molts anys, l'altre dia repassava mentalment els allotjaments i les vegades que he estat a cadascun, i em sortien un mínim de 20 estades a l'illa. Hi he anat amb gent molt diferent, i sempre hi he estat a gust.
Aquest cop no és una excepció. Hi he anat amb dues amigues que són germanes bessones, l'Àngeles i la Mar, i la veritat és que tot i no conèixe'ns gaire, ens hem entès de conya.
Hem rigut molt, hem xerrat, ens hem conegut, hem parlat del futur (totes dues estan en o a prop de situacions laborals similars a la meva: sense feina voluntàriament), hem menjat molt bé, hem dormit força, hem jugat a cartes, hem caminat i hem anat molt en bici.
Ens ha fet bon temps mentre a Barcelona plovia, encara que algun dia feia molt de vent; ens hem banyat (buenu, un entra-surt) tres o quatre dies, tot i que l'aigua era molt freda, hem pres el sol i hem fet pícnis de platja o camp tots els dies. Hem recorregut tota l'illa en bici, de punta a punta, suant i patint força en algun moment, però sense presses i anar fent al nostre ritme.
La casa on hem estat era estupenda, petitona però amb tot el necessari (a la cuina hi havia fins i tot minipimer, i assecador de cabells al bany), amb taula de teca i barbacoa a fora; en una zona molt a prop de tot però fora de les zones turístiques, enmig del camp, i on sentíem galls cada dia i a totes hores (qui es va inventar que els galls només cantent a la matinada?).
Per "motius tècnics" encara no tinc les meves fotos, només una que es va gravar a la memòria de la càmera i que poso per il.lustrar els esmorzars eterns que hem fet. Quan tingui la resta les aniré penjant. Per fer enveja, bàsicament.
Per cert, no us penseu que compràvem el diari cada dia. De fet, només el vam comprar el divendres, i ens vam assabentar que havien fet la Chacón ministra de Defensa, entre d'altres coses. La foto és de l'endemà, el dia que ja marxàvem.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

aiiiiiiii! qué envidia!!!!!!!!!!

Ana Ce Zeta ha dit...

possi, la verdad... playita, bici, aire en la cara, pescaítos... ¿hombres? porque alguno debe de ser el responsable de tanto bombo que te ha sido adjudicado!!
:-)

***** ha dit...

Formentera!! jo vull venir-hi un dia amb tu! que te la deus coneixer de cabo a rabo! jo hi vaig passar 15 dies quan tenia 18 anys, i la meva bici es deia KIKA, pobreta va morir atropellada per una altra bici! Però van ser vacances fantàstiques a la vora del llac dels peixos! entre platja, bicis, i dutxes d'aigua salada i espelmes al vespre pq s'acabava la llum de la casa....good memories! petons