En Fulli i la Grani, ara rebatejades com a Estanislau i Rosalinda, volen saber què és viure com un humà, i ahir se'm van colar al llit. Van compartir una estona de lectura amb mi i no m'han deixat dormir gens, de tant com es mouen.
"Amb la seva mida, no pot ser que molestin", pensareu. Us equivoqueu. La postura forçada en què s'aguanten la cama els fa tenir espasmes, i s'han passat la nit donant-me guitzes.
Els hauré de muntar un llitet perquè em deixin en pau.
1 comentari:
Violeta, Carinyo, ho saps, no, que no tenen vida aquests ninots? Ho saps, no, que no parlen ni es mouen al llit? És que ja em començo a preocupar. Vols dir que és bo que passis tanta estona sola treballant allà baix...?
Publica un comentari a l'entrada