dimecres, de febrer 06, 2008

Sí, sóc de Nesquik, què passa!


El millor moment del berenar (sí, bereno com els nens, també què passa!) és enfonsar la cullera amb nesquik dins la llet i llepar-la, amb el cacau tot just mullat però sense deixar-lo dissoldre's dins la llet... Mmmmm! Els del colacao això no ho podeu fer! Tot i que reconec que, quan ja grandeta, vaig descobrir els grumolls del colacao, em van trontollar una mica els fonaments berenarils.
Però les meves arrels són de nesquik, i a les arrels no s'hi pot renunciar.
La neneta que es veu al fons acaronant una vaca és la de la Llet Nostra, que al brick hi diu "T'estimo" i em foto un ensurt cada vegada que ho llegeixo de reüll!
Llet amb nesquik i magdalenes for ever!

2 comentaris:

Martadoes ha dit...

Doncs jo em vaig criar amb el Nesquik però amb enveja dels de ColaCao, i ara de gran m'he canviat de bàndol!

Anònim ha dit...

Doncs jo sóc (era) de Cola-Cao amb llet sempre freda, m'agradaba trobar-me els grumolls i que m'esclatessin a la boca.

(Nines de ganxet? Serveixen per fer vudú? M'ha agradat retrovar-te)