dimarts, de febrer 26, 2008

Llavors

Avui a les notícies de "la tele 3", com diu la iaia, han parlat d'una cosa una mica apocalíptica: a Noruega han muntat un banc de llavors d'espècies vegetals de tot el món. Es conservaran sota zero en un lloc glaçat naturalment, i per tant no hauran de patir per tallades de llum provocades per guerres, fi dels recursos o el que sigui. Sembla que el món comença a pensar que potser no és tan difícil que ens el carreguem i només sobrevisquin uns quants (si és que ho fan). Per a aquests afortunats, milions de llavors classificades segons l'espècie i la provinença perquè puguin tornar a muntar-se l'hortet, probablement no urbà, perquè potser de les ciutats només en quedaran restes polsoses i fumejants.
Crec que, tal com anem, estem més a prop d'aquesta situació que no pas de tornar a una societat i una economia justes, equilibrades, produint el necessari i no el màxim que puguem. Però cal fer un esforç per canviar-ho.
Jo penso que cal començar per un mateix, a casa, mirant d'estalviar al màxim d'energia i d'aigua i de reduïr els residus, entre les coses que ara em vénen al cap. Només així es pot anar després escampant la llavor, mai millor dit, de la conscienciació (quina ràbia de paraula) social sobre aquests temes. Si ens ho expliquen en plan apocalíptic, des d'altes tribunes polítiques o econòmiques, sona llunyà i penses que no n'hi ha per tant, que exageren perquè hi ha interessos. Així, és més fàcil saber d'experiències personals d'altres per posar-t'hi i veure que no es tracta de dur la roba bruta ni deixar de dutxar-se.
Me n'he adonat amb la meva mare. Li vaig explicar que recullo tota l'aigua de pluja que puc, i que el que més greu em sap és no poder recuperar la que baixa de la teulada, que està canalitzada directament cap a la claveguera amb un tub que baixa pel pati. Li vaig dir que volia preguntar a un paleta si es pot tallar el tub, que és de plàstic, i posar-hi un dipòsit. L'endemà era ella la que m'insistia a que ho preguntés ja.
Poc a poc, algunes persones se'n van fent a la idea, però cal fer molta feina per arribar a no fer servir les llavors del banc noruec.