Ja el tenia oblidat
però els xinesos es veu que no
deu ser que reviuen ara
els nostres anys vuitanta.
Cables de coloraines
però un problema: no duen llibre d'instruccions
i ja som grandetes
per recuperar certes aficions.
Aviam, no ha de ser tan difícil
ho fèiem amb set anys
una baga per aquí
un fil per allà...
però això no marxa,
això es desfà!
No ens donem per vençudes,
si se'ns donava tan bé!
Nosaltres, tossudes.
Hores de feina ens costa,
però no hi ha res com la voluntat
-i el temps lliure-
i ho aconseguim, malgrat l'edat
Ara bé: qui es posaria ara
un pulserot d'aquests
que t'enganxa els pèls,
fa suar el canell
i té colors estridents?
------
I una pregunta estúpida:
què va ser abans, el gos de dibuixos animats o els fils de colors?
4 comentaris:
Jo recordo que de petita en feia i les regalava a la meva mare i a la meva àvia.. I se les posaven. Pobretes!
Depèn. Jo no la compraria. Però si me la regalen... o mato a qui em fa aquest regal o l'accepto. Això si, si l'accepto, la duré fins que es trenqui. Coses de creences.
Opinió personal: aquestes pulseretes no et reportaran gaires guanys.
No són pas per vendre, va ser un entreteniment dissabtaire entre amigues. Si són horroroses, mare meva!
Publica un comentari a l'entrada