Comença sent una molèstia al front, un pes sobre els ulls. Després s'escampa; no, es trasllada als costats. Apreta als polsos com si alguna cosa volgués sortir. Fa la sensació que tens els ulls enfonsats. Els tens mig aclucats perquè et piquen, i sobretot al "rabillo" dels ulls. Amb les hores se'n va cap endarrere, des de la "coronilla" fins al clatell. Apretant. Més tard es fa homogeni a tot el cap. Com si algú t'apretés fort amb una mà agafant-te'l per darrere i una altra pel front. Sents un pes sobre el pont del nas. Dolor als pòmuls. Les espatlles carregades. Nosa als queixals de més endins. Això és un dels meus mals de cap mensuals. No hi ha gelocatil ni ibuprofè que l'eliminin, només dormitar i fer el gos.
Tot i que m'està canviant el concepte de l'expressió "fer el gos". Almenys, fer el cadell és tot el contrari a no fer res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada