Bledes assolellades

Mentre faig coses amb l'ordinador tinc la tele posada i fan l'Está Pasando. Repassen els quatre dies que porten els del concurs Supervivientes deixats de la mà de déu en una illa al Carib. Són dos equips, i un d'ells són tot noies excepte un. I em fa ràbia dir-ho, però són unes bledes assolellades! Es passen el dia plorant, fent ioga i explicant-se els drames, i només una d'elles i el noi es curren el buscar menjar per a tots. Una de les que més plora és una tal Estela, que acabo de sentir que és gimnasta i té una medalla d'or olímpica. Doncs no sé com s'ho devia fer, perquè a l'illa no para de plorar i de dir que no pot amb la seva ànima. Que no ho sabia, on es fotia? Hi han fet anar un metge per mirar-se-la, perquè es veu que no para de vomitar, i el metge li ha dit que de pressió està més que bé, i ella s'ha ofès i tot. Diu que s'agobia i li costa respirar. Nena, d'això se'n diu ansietat, i no ets l'única del món! Plega i ja està, no?
I parlant de bledes, he trobat una web, www.horturba.com, perfecta per al que vull fer. Explica quins són els cultius de cada temporada, quins són compatibles amb quins, com plantar cada cosa, les malalties que poden tenir, com ha de ser el recipient i on s'ha de posar... És perfecte! Si tinc temps demà ho començo a muntar. De moment vull plantar enciams i tomàquets, però els enciams m'he d'esperar una mica, fins al març. Els tomàquets triguen més i ja els puc anar plantant, tot i que l'ideal també és esperar a que passi el fred dur.
Avui ha arribat la factura del gas i estic molt contenta perquè, amb la calefacció encesa gairebé tots els dies i les meves dutxes eternes, he pagat 71€ de consum des del novembre. És menys del que m'esperava, i això que la calefacció l'apago a la nit i l'encenc a mig matí, encara que diguin que gasta més, que no m'ho he cregut mai.
Anava a acabar, però ara mateix han trucat demanant per l'Eli. Jo no sé qui devia tenir abans el meu número de telèfon fixe, però des que estic aquí ja m'han trucat tres vegades demanant per Manel Güell (curiosament, el nom del meu besavi), dues per un tal David noséquè i ara l'Eli. O eren família nombrosa o a Vilafranca hi ha molts miops que s'equivoquen marcant el telèfon.