Fa dies que no paro. Els papers de l'atur, un cap de setmana fent de "sastra" o d'ajudant de vestuari i decoració per a una obra de teatre d'uns amics, un dia a Vilafranca demanant informació de cursets, movent mobles, netejant i passejant-me per la ciutat, que m'agrada cada cop més; una tarda sencera passada entre internet i telèfon intentant esbrinar quina companyia d'adsl m'ofereix la millor tarifa sense enganyar-me (ara ja ho sé, Tele2, i els d'Ono són uns prepotents i a sobre dels més cars)...
Aquest matí m'he comprat la burra que ara serà l'armari (terraterus, ja tinc el peu del maniquí: mil gràcies pel super regal, ja està ocupant el seu lloc a Vilafranca) i aquest ordinador des del que escric, un portàtil Acer que m'ha costat... 475€!! (Mònica, l'he comprat a la cadena de botigues d'electrodomèstics Idea). Increible, no? De moment acabo d'estrenar el wifi. Algun veí té la connexió inalàmbrica oberta i estic xupant d'ell. Ah, i a la tarda visita obligada a l'ikea, però he comprat només el necessari i m'he portat molt bé! I mentre estava a dins ha caigut un xàfec suposo que gros perquè a la Gran Via hi havia un pam d'aigua al carril més proper a la vorera.
Encara no he cosit gens, però és que no paro i prefereixo fer-ho quan ja estigui instal.lada allà, amb calma. I mentrestant ha resorgit una antiga vocació: treballar de veterinària. Com que no tinc ganes d'estudiar la carrera, he trobat un curs d'auxiliar de veterinari i a partir d'aquí pots continuar amb un altre d'ajudant de veterinari, o un de tècnic de rehabilitació de fauna salvatge (aquest m'encanta), o d'altres més especialitzats en bèsties exòtiques, ocells, etc. Demà vaig a buscar informació d'altres centres per acabar-me de decidir, perquè he descobert que em tira molt i a més el primer curs, el d'auxiliar, el puc fer des de casa, i al març si ja l'he acabat, començar un intensiu de qualsevol dels altres, que a més porten 1 mes de pràctiques en clíniques veterinàries o llocs de recuperació d'animals. Alguns us pensareu que m'he flipat, però per què no podem recuperar antics somnis si ens fan sentir feliços només de pensar-hi? A més, si el primer curs no m'agrada, no continuo i no passa res.
També m'he mirat per estudiar el nivell k de català, per poder fer de correctora, però resulta que ara ja no existeix i s'ha de fer un màster a la UAB... que val un ull de la cara, és clar. Doncs apa, que se'l fotin al cul. Seguiré corregint sense títol oficial.
També tinc un munt d'informació sobre classes de dança del ventre, de ioga, tai txi, francès, etc. a Vilafranca, ara només he d'asseure'm i començar a trucar. Tinc tantes ganes de fer coses que no sé ni per on començar!
No tinc cap foto, però imagineu-me ben somrient i ja teniu la imatge de la nova vida!
4 comentaris:
Què bé, Vio!
m'alegro que comencis a tenir les coses més clares. Jo no he tingut mai una vocació clara ni cap somni d'adolescent. A part de ser mil.lionària i viatjar pel tot el món de guais...
Jo també me n'alegro moltíssim!!
Imagima'm a mi també amb un somriure... sabent que estàs tan contenta! Endavaaaaant!
Mola això de ser mig-vete! Tenim un cosí veterinari justament a Vilafranca (crec). Es diu Àlex Martí.
Estem tots tan enfeinats!!
Publica un comentari a l'entrada