dimarts, d’octubre 23, 2007

"Dedicat als fans"

Escric només perquè sé que hi ha gent que em llegeix i no troba res de nou des de fa dies... Vaig de cul!
Avui he fet dos viatges a Vilafranca, amb el cotxe del David i l'Anna carregat fins dalt. Cada carregada és un conyàs: vaig a buscar el cotxe, faig una volta per davant de casa (la de Barcelona) i no hi ha mai lloc, l'aparco a la mançana següent, sobre la vorera, en un lloc que ja tinc control.lat, però acotant el cap quan ve un vianant amb mirada iracunda perquè ha de baixar a la calçada; vaig corrents cap a casa, torno carregada amb tantes bosses i paquets com puc dur, ho deixo al cotxe i torno a casa a buscar-ne més. Podeu imaginar-vos que abans de marxar ja he fotut la suada del dia.
Agafo el cotxe, em menjo la Diagonal, i cap a Vilafranca. Allà, repetim el procés: aparco damunt la vorera, obro la porta de casa, desconnecto l'alarma, i descarrego. Vaig a aparcar el cotxe, torno a la casa a desfer les bosses, perquè estic fent la mudança més "ecològica" del món, em sembla: faig servir les bosses de reciclatge que va repartir l'ajuntament. Són collonudes perquè són de mida molt manejable, amb anses i resistents. En tinc 5, així que les buido i me les torno a endur cap a Barcelona. Doncs avui, tot això, dues vegades, dinant un pot de Pringles. I amb una aturada entremig a l'ikea. Sort que es van inventar les dreceres, a l'ikea, perquè he anat directament a la planta d'abaix sense menjar-me l'exposició, que em fa mal de cap. S'hauria de fer un estudi científic de per què la planta d'exposició de l'Ikea provoca mal de cap. A mi m'ho fa sempre. No hi ha dia que no.
Dijous faig la mudança "grossa", que en principi és omplir una furgoneta, espero que només un cop. L'estimada Conxi de Central encara es recorda de mi. No hi ha com tenir bon rotllo amb proveïdors que puguis necessitar per a la vida privada.
Aquest és el motiu de per què no he escrit. A part de perquè últimament sóc monotemàtica i no tinc res de nou a dir.
Va, que estan a punt de fer Doctor en Alaska. M'hi he tornat a enganxar. No hi ha nit que no la vegi, m'encanta. I això que li han passat els anys bastant malament, estèticament, però segueix tenint un discurs molt original i sense intenció de fer grans audiències. Un ole per Td8 (o com es digui la tele del grup Godó).
Bona nit!

1 comentari:

Martadoes ha dit...

Nena, quin estrés! Gairebé donen ganes de tornar a treballar, eh? Jejeje!