Això és el meu cap ara mateix, un nus que no sé per on s'estira per desfer-lo.
M'he adonat que treballo per pagar despeses i que no m'agrada aquesta dependència. Vull fer-hi alguna cosa, tinc la sensació de viure la vida que m'han dit que toca i que m'estic deixant passar coses. "Toca tenir una feina de 10 a 20h, un sou decent per pagar un pis de lloguer caríssim (però dins del normal a Barcelona), sortir a sopar de tant en tant, tenir un mes o dos de vacances/atur al mateix temps que tothom, viure a la ciutat, i tenir parella si pots"...
Però ara que en sóc conscient, penso fer alguna cosa per canviar-ho!!
3 comentaris:
Quina casualitat!
Fa un temps que s'entreveuen canvis a la meva vida, i justament avui, s'han esclarit més! Se aproximan tiempos de cambio, sigan en antena.
Mare meva, quina passa de gent a la recerca del canvi de vida que hi ha!! Aquest berenar que tenim pendent és més urgent del que em pensava. Hem de parlar!
Para el nudo, unas tijeras.
Para todo lo demás, Mastercard.
Publica un comentari a l'entrada