Dijous passat vam anar uns quants de la feina a sopar a un restaurant de carn, a Gràcia. De primer ens van portar coses per picar variades, per a tots, i el segon l'havíem de triar. No ens van avisar que els talls de carn eren molt grans, que s'haguessin pogut compartir. Jo tenia un entrecot que feia 30cm de llarg, almenys. Tothom es va deixar la meitat del plat, i erem 20 persones. No els sap greu llençar tant de menjar? Realment la voluntat de fer caixa està per sobre de l'ètica de no llençar menjar? Vam pagar 30€ per cap, i almenys a mi em va saber molt de greu. Si ens haguessin avisat de la mida dels plats, ens els hauriem partit, no s'hagués llençat res i hauriem pagat menys, i ells igualment facturaven una bona quantitat. És la política del "todo vale" i els diners per damunt de tot.
5 comentaris:
Cambiando de tema. Que li passa a l'Antonio Vega? Ja no es pot fer cara de estar més acabat, no?
L'Antonio Vega és el de la guitarra que semblava adormit de peu? Sí, déu n'hi dó... I La chica de ayer diguéssim que no és el gran hit d'aquesta temporada, que no tenen cap altra cançó?
Era era. Sembla que l'hagin tret d'un carreró fosc amb una xeringa clavada al braç. És la seva canço més famosa, aquesta i ...
i quina? Jo no els conec gens...
I cap més, era una ironia. ;)
Publica un comentari a l'entrada