Sempre en tenim, de coses per explicar, però són massa anodines perquè interessin la resta, no? La vida quotidiana de cadascú pot ser un rotllo per a un mateix, i per als altres encara més.
Avui he anat a recollir la meva àvia a la perruqueria. Està a 100 metres de casa seva però camina molt malament i no pot anar-hi sola. Ma mare la hi ha deixat, i jo he fet el relleu. Quan he arribat, el primer que he vist és que duia la samarreta al revés, el darrere al davant. Li he dit i li ha importat un bledo. Ole.
Hem anat a casa seva, hem posat una rentadora, he fet el dinar, he estès la roba, hem dinat i me n'he anat a casa meva, a descansar de la tele amb el volum altíssim, de les seves històries sempre pessimistes... Em sap greu no tenir-hi una relació més estreta, però és que estar amb ella gaire estona em posa de mal humor.
Ara estic escoltant el disc "O" del Damien Rice. Un grandíssim descobriment. Us el recomano; ara, això sí, no us espereu ballar bojament... És per escoltar-lo amb calma o fins i tot en moments de baixón. L'última cançó, Skimo, és molt terapèutica, té una energia tremenda. Fa dies que no me'l posava perquè necessitava injeccions de Shakira... Sí, ho reconec! M'encanta, em fa pujar la moral, i a més les lletres realment estan molt bé i diuen coses que em fan pensar i tot... Els veïns es deuen estranyar que avui, a aquesta hora, encara no l'hagi posada... Tot arribarà!
Parlant de cançons que fan pujar la moral... És una mica l'efecte "Cantando bajo la lluvia". No us passa, que aquesta pel.li us posa de bon humor? Segur que algú ha fet un estudi de per què és així. El to de les cançons, o els colors, o el que sigui deuen afectar directament les feromones, o alguna hormona d'aquestes. Segur.
Aquí, una foto de l'últim espectacle dels Pallassos Sense Fronteres a Côte d'Ivoire. Era una escola d'Abidjan.
1 comentari:
Si te sirve de consuelo (que supongo que no) yo tampoco tuve una relación estrecha con ninguna de mis abuelas. Y eso que tuve tres.
Publica un comentari a l'entrada