
He d'agraïr als senyors de blogger que per fi pugui actualitzar el bloc des del meu ordinador. Fins no fa gaire la web se m'obria en caracters xinesos, i aquí ja no hi arribo. Deuen haver fet alguna modificació perquè ara se m'obre... en català!! I a mes va ràpid i és més fàcil d'actualitzar.
En fi, tenia ganes de penjar algunes fotos del viatge a l'Àfrica. Allà, un altre món. Dones i nens amb robes estampades, colors vius, barrejats, portant coses al cap, criatures lligades a l'esquena de la mare, cinc en una moto, caos de motos i cotxes i benzines pudentes i amb molt de fum; molt de pollastre i peix picant per menjar, sempre amb cubitos maggi, attieké (com un cuscús de mandioca), arròs, plàtan fregit; nescafé i llet en pols; moltes taronges, alvocats, mangos, pinya; actuacions dels pallassos en centres de malalts mentals, en orfenats, en poblats enmig del no res, improvisant un escenari sota un arbre i muntant unes bambalines entre els dos cotxes nostres; controls de rebels, de militars, de policies, i de mai sabies qui totalment arbitraris a Costa d'Ivori; soldats demanant "alguna cosa per a un cafè" i un missioner italià que els dóna sobrets de Nescafé, enlloc dels diners que volen; gent que intenta canviar el món amb pocs recursos, molta fe, i una voluntat de ferro, lluitant contra els elements, la incomprensió i la indiferència dels govers i de la resta de la societat, que feina té a fer el seu dia a dia.
Nens amb ulls grans bocabadats literalment en veure els números de màgia, adults igualment bocabadats, algun que pregunta si el mag també fa desaparèixer les malalties; talls de llum i d'aigua, xafogor, crema solar, protecció antimosquits, mosquiteres als llits, coixins durs com a adoquins, ventiladors a tot arreu; vehicles avariats contínuament a la carretera, accidents de trànsit, mals conductors, cotxes carregats desafiant la gravetat, venda de benzina en ampolles precioses de vidre a peu de carretera; tall de tota la telefonia a Benín per un litigi entre les companyies i el govern, la població que es foti; pluges tropicals i cinc minuts després sol espaterrant; el mar al costat de l'hotel però amb onades tremendes; hores dins del cotxe per camins de terra amb amplada d'un sol cotxe; compra d'ampolles i ampolles d'aigua, consum d'ampolles i ampolles de cervesa Flag; déu per tot arreu, en els noms dels negocis, en les converses de la gent, en els agraïments del xofer quan arribem a lloc sans i estalvis; punxada de roda de nit a Abidjan en barri perillós, amb tot l'equip de càmera i tots els diners de la producció a sobre, no trobem la manivella del gat, un taxista pietós ens ajuda, la policia ens renya per estar circulant a aquelles hores, ambient hostil dels qui en teoria han de subministrar la seguretat del país; revisió de passaports i dubtes de que siguem espanyols si parlem francès, tot això per part d'uns paios amb metralladora penjada a l'esquena...
Finalment, una grandíssima experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada