AMEBA NATION

És el que sóc en aquests moments. Milers, o milions, o centenars (no sé com es comptabilitzen) d'amebes campant tan panxes per la meva sang... Ecs, només de veure la foto i pensar que ho tinc dins meu em fa un fàstic!
Un mes i mig després d'haver-me començat a rascar com una posseïda, a Benín; de que em sortís una erupció, d'haver pres antihistamínics 10 dies sense resultat, i cortisona 12 dies amb resultat només mentre la vaig prendre, finalment les proves han parlat (home, després de cagar en un pot de plàstic dia sí dia no durant una setmana, jo també puc parlar, eh?).
Em vaig pensar que era una reacció a l'antibiòtic antipalúdic i el vaig parar, però la picor continuava. Així que en tornar vaig anar a Medecina Tropical del Clínic, i allà em van fer arrastrar l'orgull darrere un potet de plàstic que duia cada vegada convenientment embolicat en una bossa opaca de plàstic. L'havia de dur jo mateixa al laboratori del Clínic, i cada vegada, quan hi arribava, me'l feien desembolicar. Els dos primers dies no hi havia ningú més portant res, però el tercer vaig haver de desembolicar el pot amb un paio que s'esperava darrere... I quina feina, tu, la d'analitzar pixats, cagats i altres efluvis del cos... És ben bé que hi ha gent per tot, i que no ho apreciem prou!
Vaja, que per fi la caca ha parlat i l'ameba s'ha presentat. Ara, a prendre un antiparasitari uns dies, i a córrer. Em sembla que cada vegada m'assemblo més al meu gos: la cortisona que he pres és la mateixa que li donàvem a ell quan es rascava (igual que jo!), i ara, un antiparasitari, igual que li donàvem a ell cada quatre mesos. Ja ho diuen, que els amos s'assemblen als gossos, no? Espero que la cosa no continuï amb puces i paparres... Ecs!