Doncs sí, el dissabte dia 3 va ser Sant Medir, una festa que m'encanta, molt del barri, que provoca un petit caos entre cotxes, cavalls, nens i iaies tirant-se per terra recollint caramels, dependents de botigues que surten amb bosses a la porta i deixen els clients sols a dins... És una mena d'anormalitat divertida.
Em va costar arrastrar una colla a la desfilada de la nit. Suposo que la gent ho té per una festa infantiloide i nyonya, però jo no ho trobo gens. El de menys són els caramels, que no valen res (antigament sí, n'hi havia d'anís i de rovell d'ou i eren boníssims). El més divertit és esgargamellar-se cridant a la gent de les colles perquè et llencin més caramels, alguna piruleta, un "xupete"; anar cridant noms fins que algun es gira i es pensa que et coneix i, per compromís, te'n llença més; ballar els pasodobles de les bandes... Vaja, que m'encanta.
Aquí, l'Anna i la Mire menjant un petazetas, que és com el premi gros de Sant Medir.
A més, durant un parell de dies tot el barri fa una olor barreja de caca de cavall i sucre, i les soles de les sabates fan nyec nyec i se t'enganxen al terra ensucrat.
El millor, les imatges surrealistes dels cavalls quan pleguen al migdia i els porten a reposar, esperant com la resta de cotxes que canviï el semàfor. La foto està feta pels pèls, una mica més i no els enganxo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada