Al Moltisanti, que vas penjar un comentari l'altre dia: no, el cotxe no és meu, no en tinc, cosa que m'omple d'orgull. Aquest cotxe estava aparcat davant de l'hotel Regàs, que és un hotel on la gent entra per parelles (o més) amb presses i surt al cap d'una horeta o dues amb un somriure als llavis. Segur que tenia altres coses en què pensar abans que en aparcar bé.
Avui no és dimarts 13 però m'he sentit una mica gafe. He sigut testimoni d'un xoc entre dues bicis, que per sort no s'han fet mal (ni les bicis ni qui les portaven). Les he vist venir, cadascuna per un carrer peatonal, i en girar la cantonada s'han trobat i no han pogut reaccionar. Deu minuts després, al carrer Marià Cubí una finestra oberta d'un pis ha petat amb el vent, s'ha trencat el vidre i ha caigut al carrer, en el moment que passava un grup de nens d'un col.legi per una vorera, i més gent per l'altra. Els vidres han caigut a la calçada i ningú no s'ha fet mal, no passava cap cotxe ni moto i al cap d'una estona algú ja havia escombrat el terra.
Tot això, a quarts de 10 del matí. Deu ser cosa del vent, que fa fer coses rares. O potser perquè és el dia del pare, de que a València estan a punt d'encendre les falles, del canvi de temps que s'acosta, de que el vol d'una papallona a Austràlia pot provocar un huracà aquí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada