Coses passades

Com que aquest blog no té ordre ni concert i l'actualitzo quan em peta (expressió que m'agrada molt: les coses quan/com/on peten), avui faig referència (i reverències) al sopar de reis que vaig fer a casa. Es va produïr un expedient X quan l'endemà entro a la dutxa i em trobo aquest nen resant:

Al final "la primera impressió és la que queda", que deien, i la meva idea del responsable era certa. És aquest de sota, amb les bales de la pistola de joguina que em va tocar de regal com a ullals de dràcula... tot plegat és bastant surrealista!

I aquí la Sandra, amb la meva fantàstica manta de l'Ikea, perquè tenia fred. Mans fredes...